ESPECTACLE EN SALA Ö CREAT EL çô DE JULIOL DE çùâö AL FESTIVAL GREC DE BARCELONA
En la foscor de les cavernes, per als humans el so era una brúixola, la llum que els guiava a les palpentes, el cant que il·luminava contra les parets. Calia cridar per ubicar-se. Calia cantar per il·luminar la foscor. Aquí també es crida, se cerca, es palpa. S’avança com es pot pel túnel del temps. Costa saber si es tracta del peu del mur o del cim del món, si la vida hi mor o hi reneix. Però la gent cau i torna a aixecar-se amb la mateixa evidència, la mateixa innocència, la mateixa insistència. Tenen ganes que surti bé. Peti qui peti. En són molts. Una gentada. Una gernació. Gairebé una família. I en els intersticis d’un món en ruïnes un es reinventa. Una altra fi del món és possible: fins i tot ha començat. Això és el que diuen aquests cossos. Els de la vida que resplendeix, els de la vida que colpeja.
Segona entrega del díptic després de Là, Falaise, però sense ser-ne realment la continuació. Més aviat el contrari. Ben bé el seu endret. El guant s’ha capgirat. Hem travessat a l’altra banda del mur, a l’altra banda del món. Aquesta vida formiguejant que desborda les parets. Aquí la tenim, davant nostre. Inquieta. Fràgil. Obstinada. Caparruda. Plural. No en té prou. No ha dit encara l’última paraula. Prové de molt i molt lluny. O parla pensant en el futur. No sap si ha sobreviscut la catàstrofe o si la precedeix. No ho sap. Una cosa és segura: tremola… d’alegria, de tendresa, de por, de les ganes d’anar-hi, de no cedir, de no fer-se enrere, de trobar el com, de consumir-se d’angoixa, de penedir-se’n, de ser culpable, espantosament culpable, de ser aquest sanglot del món, que vacil·la, que vacil·la i tant li és, que vol assemblar-se, que es presta als papers, que trastoca el que n’esperàvem. Tant hi fa. Tremola. Com una cosa viva. Perquè és la vida mateixa. La que hi insisteix.
Barbara Métais-Chastanier
Resistirà l’humà la seva caiguda? En un vals metafòric, uns intèrprets fora de sèrie (entre els quals, un cavall) desafien la catàstrofe anunciada.
Falaise, una tribu que arriba al moment oportú
Entapissades de trapelleria i de poesia, les escletxes de Falaise s’albiren especialment hospitalàries, a imatge d’una companyia que, sense faramalla, continua imposant-se entre les més captivadores del panorama escènic francès.
Falaise té la màgia dels corrents d’aire que s’emporten els estats d’ànim ambivalents, obren portes, en tanquen d’altres i donen al públic el plaer joiós de ser partícip del significat.
En els intersticis d’un món en ruïna
Venen ganes de dir: “Hòstia, que bonic! Esperem que tothom absolutament vegi aquesta obra mestra, perquè té caràcter universal.”
Falaise
FITXA ARTÍSTICA
Concepte i direcció: Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias
Intèrprets: Lucia Bocanegra, Noëmie Bouissou, Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias, Oriol Pla, Julian Sicard, Marti Soler, Guillermo Weickert, 1 cavall, coloms.
Col·laboració en la posada en escena: Maria Muñoz – Pep Ramis / Mal Pelo
Col·laboració en la dramatúrgia: Barbara Métais-Chastanier
Escenografia: Lluc Castells assistit per Mercè Lucchetti
Col·laboració musical / Concepció sonora: Fred Bühl
Disseny de la il·luminació: Adèle Grépinet
Disseny del vestuari: Céline Sathal
Música gravada: Joel Bardolet
Direcció tecnica del espectacle: Sébastien Reyé
Llum: Nicolas Zuraw
Regidoria: Mathieu Miorin i Benjamin Porcedda
So : Fred Bühl
Direcció d’animals: Perrine Comellas
Delegat de direcció i difusió: Laurent Ballay
Administradora de producció: Caroline Mazeaud
Encarregat de producció: Pierre Compayré
Auxiliar d’administració: Élie Astier
FOTOS : François Passerini
PRODUCCIÓ : Baro d’evel
COPRODUCCIÓ: GREC 2019 festival de Barcelona, Teatre Lliure de Barcelone, Théâtre Garonne, scène européenne, Malraux scène nationale Chambéry Savoie, ThéâtredelaCité – CDN Toulouse Occitanie, Pronomade(s) en Haute-Garonne, CNAR, L’Archipel, scène nationale de Perpignan, MC93 – Maison de la Culture de Seine-Saint-Denis, CIRCa, Pôle National Cirque, Auch Gers Occitanie, Le Grand T, théâtre de Loire-Atlantique, le Parvis, scène nationale Tarbes-Pyrénées, Les Halles de Schaerbeek – Bruxelles, L’Estive, scène nationale de Foix et de l’Ariège, le cirque Jules Verne, pôle national cirque, Amiens, la scène nationale d’Albi dans le cadre du soutien du FONDOC, Bonlieu, scène nationale d’Annecy, La Comunidad de Madrid (Teatros del Canal), le domaine d’O (Montpellier 3M), Houdremont, scène conventionnée de la Courneuve, 2 Pôles Cirque en Normandie / La Brèche à Cherbourg – Cirque-Théâtre d’Elbeuf.
Aquest espectacle es beneficia del projecte de cooperació transfronterera PYRENART, en el marc del programa Interreg V-A Espagne-France-Andorre POCTEFA 2014-2020 – Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER)
RESIDÈNCIES: Le Théâtre Garonne, scène européenne, Les Pronomade(s) en Haute-Garonne CNAR, CIRCa, PNC, Auch Gers Occitanie, ThéâtredelaCité – CDN Toulouse Occitanie, Le Théâtre de Lorient, La Brèche, PNC de Cherbourg, L’Avant-Scène Cognac.
Amb l’ajuda a la creació de DGCA, Ministeri de la Cultura i la Comunicació, del Conseil départemental de la Haute-Garonne, de la Ville de Toulouse i de la Generalitat de Cataluyna, ICEC.
La companyia està subvencionada pel Ministeri de la Cultura i la Comunicació – Direcció Regional d’Afers Culturals d’Occitanie / Pyrénées-Méditerranée i la Région Occitanie / Pyrénées – Méditerranée. Rep ajuda per al funcionament de la ciutat de Tolosa.
