{"id":4830,"date":"2018-05-17T07:39:33","date_gmt":"2018-05-17T07:39:33","guid":{"rendered":"https:\/\/barodevel.com\/?page_id=4830"},"modified":"2025-11-18T15:32:10","modified_gmt":"2025-11-18T15:32:10","slug":"falaise","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/barodevel.com\/ca\/falaise\/","title":{"rendered":"Falaise"},"content":{"rendered":"

[vc_row padding_bottom_multiplier=”3x”][vc_column width=”1\/6″][\/vc_column][vc_column width=”2\/3″ z_index=”2″ css=”.vc_custom_1521985136517{padding-right: 10px !important;padding-left: 10px !important;}”][vc_column_text text_style=”leader-text”]<\/p>\n

ESPECTACLE EN SALA \u00d6 CREAT EL \u00e7\u00f4 DE JULIOL DE \u00e7\u00f9\u00e2\u00f6 AL FESTIVAL GREC DE BARCELONA<\/p>\n

[\/vc_column_text][vc_empty_space height=”55″][vc_column_text]<\/p>\n

En la foscor de les cavernes, per als humans el so era una br\u00faixola, la llum que els guiava a les palpentes, el cant que il\u00b7luminava contra les parets. Calia cridar per ubicar-se. Calia cantar per il\u00b7luminar la foscor. Aqu\u00ed tamb\u00e9 es crida, se cerca, es palpa. S\u2019avan\u00e7a com es pot pel t\u00fanel del temps. Costa saber si es tracta del peu del mur o del cim del m\u00f3n, si la vida hi mor o hi reneix. Per\u00f2 la gent cau i torna a aixecar-se amb la mateixa evid\u00e8ncia, la mateixa innoc\u00e8ncia, la mateixa insist\u00e8ncia. Tenen ganes que surti b\u00e9. Peti qui peti. En s\u00f3n molts. Una gentada. Una gernaci\u00f3. Gaireb\u00e9 una fam\u00edlia. I en els intersticis d\u2019un m\u00f3n en ru\u00efnes un es reinventa. Una altra fi del m\u00f3n \u00e9s possible: fins i tot ha comen\u00e7at. Aix\u00f2 \u00e9s el que diuen aquests cossos. Els de la vida que resplendeix, els de la vida que colpeja.<\/p>\n

Segona entrega del d\u00edptic despr\u00e9s de L\u00e0, Falaise<\/em>, per\u00f2 sense ser-ne realment la continuaci\u00f3. M\u00e9s aviat el contrari. Ben b\u00e9 el seu endret. El guant s\u2019ha capgirat. Hem travessat a l\u2019altra banda del mur, a l\u2019altra banda del m\u00f3n. Aquesta vida formiguejant que desborda les parets. Aqu\u00ed la tenim, davant nostre. Inquieta. Fr\u00e0gil. Obstinada. Caparruda. Plural. No en t\u00e9 prou. No ha dit encara l\u2019\u00faltima paraula. Prov\u00e9 de molt i molt lluny. O parla pensant en el futur. No sap si ha sobreviscut la cat\u00e0strofe o si la precedeix. No ho sap. Una cosa \u00e9s segura: tremola\u2026 d\u2019alegria, de tendresa, de por, de les ganes d\u2019anar-hi, de no cedir, de no fer-se enrere, de trobar el com, de consumir-se d\u2019angoixa, de penedir-se\u2019n, de ser culpable, espantosament culpable, de ser aquest sanglot del m\u00f3n, que vacil\u00b7la, que vacil\u00b7la i tant li \u00e9s, que vol assemblar-se, que es presta als papers, que trastoca el que n\u2019esper\u00e0vem. Tant hi fa. Tremola. Com una cosa viva. Perqu\u00e8 \u00e9s la vida mateixa. La que hi insisteix.<\/p>\n

Barbara M\u00e9tais-Chastanier<\/p>\n

[\/vc_column_text][vc_empty_space height=”55″][vc_column_text text_style=”leader-text”]<\/p>\n

DATES d<\/a><\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/6″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column]